Ruta medieval per la Conca de Barberà

A totes les poblacions de la Conca de Barberà és fàcil trobar-hi restes de l'edat mitjana que fa difícil dissenyar un itinerari concret. Tot i així, us presentem la següent ruta que proposa recórrer els principals exponents de l’edat mitjana. Una època esplendorosa a la comarca. El visitant, tot comprovant el contrast de paisatges que ofereix la comarca va coneixent els pobles que formen la Ruta Medieval. Alguns conserven part de les seves muralles, portals, esglésies, palaus i castells que donen un aire medieval a la Conca de Barberà.

Aquesta ruta es pot començar des de diversos punts, però en aquest cas ho farem des de Montblanc, la capital de la comarca.

Descarrega't aquí el recorregut (format pdf)

MONTBLANC. Declarada Conjunt Monumental i Artístic l’any 1947. onserva gran part del recinte medieval emmurallat, amb les diferents torres i portals, que guarden al seu interior esglésies, palaus, cases nobles com: l’església de Santa Maria, gòtica amb façana barroca i notables peces a l'interior, destaca el magnífic orgue; l’església de Sant Miquel, d’estil romanicogòtica; l’església de Sant Marçal, avui Museu Marès; el Palau Reial i el Palau del Castlà, també gòtics; notables cases senyorials, i la plaça Major porticada. Fora de muralles trobem els convents de Sant Francesc i de la Serra, l’hospital de Santa Magdalena, amb claustre renaixentista; i el Pont Vell medieval.

Qualsevol època de l'any és bona per passejar per carrers i places d'aire medieval, visitar esglésies i palaus, gaudir de la natura que l'envolta, i viure intensament les tradicions i les celebracions. Els portals de la muralla de Montblanc són sempre oberts i us conviden a deixar-se portar per la història i les llegendes que guarden les pedres vives. També es pot fer la visita a la vila en companyia dels guies turístics locals des de l’oficina municipal de turisme, que finalitza amb un tast de cava al celler modernista de Montblanc. 

 Agafarem la N-240 en direcció al monestir de Poblet. On farem parada a l’Espluga de Francolí.

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. El seu nom prové del llatí spelunca, que significa cova, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals hi trobem la cova de la Font Major, per on discorre el riu Francolí. Avui acull al seu interior un museu dedicat a la prehistòria i la geologia en un recorregut de 500m. Molt a prop hi ha el celler modernista i Museu del Vi. Dins la vila hi trobem l’antic Hospital de l'orde de Sant Joan, fundat pels cavallers hospitalers construït entre els segles XV i XVI. L’Església Vella del segle XIII d’estil romànic – gòtic i just al davant s’alça l’església Nova d'estil neoclàssic i construïda amb pedres de l'antic castell.

MONESTIR DE POBLET (Vimbodí i Poblet). Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, constitueix un impressionant conjunt arquitectònic que es compta entre els monuments monàstics més importants d’Europa. Aquest monestir cistercenc, construït a partir de 1151 i que combina diferents estils arquitectònics, conte les despulles dels reis cataloano-aragonseos. La visita guiada a Poblet inclou l’església major, el claustre major, el refetor, la cuina, el menjador, la biblioteca, el museu de la restauració de Poblet, la sala capitular, el celler, la sagristia i el palau reial, entre altres dependències. Actualment hi viuen una trentena de monjos. El monestir és un dels tres monestirs de La Ruta del Cister, juntament amb Santes Creus (l’Alt Camp) i Vallbona de les Monges (l’Urgell).

VIMBODÍ (Vimbodí i Poblet).  Poble allargat situat sobre un cingle als peus del Gorg i del riu Milans. La vila fou emmurallada i s’hi entrava a través dels dos portals situats al començament i al final del Carrer Major. Dins la vila es pot visitar el Museu i Forn de Vidre bufat, uns dels pocs llocs de l’estat que mostren el procés d’elaboració artesana del vidre bufat, una activitat que va tenir molta importància a la vila durant la primera meitat del s. XX. A la part alta hi trobem l’església gòtica (s. XII-XII) dedicada a Santa Salvador, patró de la vila. Es construí sobre les restes d’un castell Es tracta d’un vell edifici de planta de creu llatina fet en estil gòtic amb marcades influencies cistercenques. A l’Església hi figuren els escuts dels diferents abats que varen governar Poblet durant la construcció del temple, del que cal destacar: la pica baptismal de pedra i l’escala de caragol que duu al campanar. Al la façana hi ha un rellotge de sol que data de 1.591. Altres espais característics són: el carrer de les Abraçades, dit així ja que dos persones no hi poden passar si no van abraçades, i els rentadors o safareigs.

SOLIVELLA. Es formà a redós de l’antic palau-castell dels Llorac bastit al final del segle XV i el principi del XVI, avui recentment restaurat i visitable. Fou una bona mostra del gòtic florit amb elements renaixentistes, voltat per fossats, murs i contramurs. Altres edificis són: l’església parroquial, l’exposició-col·lecció de cantis, el Molí del Senyor o Molí del Caixes, (s. XIII) era un molí de blat. Destaca una gran sala gòtica amb arcs ogivals. Per visitar-lo cal demanar permís.

CONESA. Vila murallada des del segle XIV, conserva encara els dos portals: el Portal Reial o de Sant Antoni, a llevant, a l’ingrés del camí de Santa Coloma de Queralt; i el de Santa Maria, a la banda de ponent, davant el camí de Forès. Els cinc carrers situats dins el clos emmurallat tenen un caràcter eminentment medieval, estrets i tortuosos; en destaca el carrer de Revalla, lloc on era enclavat el petit call jueu. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic auster (s. XIV) és coronada per un bell i enlairat campanar (28 m) iniciat el 1399. Davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.

SANTA COLOMA DE QUERALT. Ciutat medieval i seude la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana, ferma aliada dels comtes de Barcelona. D’aquella època són els principals monuments: part del castell, la muralla (de la qual en resten quatre portals), església parroquial, call jueu... La comunitat jueva, representava un percentatge important de la població. Els jueus es dedicaven a activitats comercials i no varen ser mai objecte de persecució. Durant els segles XVI i XVII el castell passà a ser residència senyorial i s’introduïren modificacions d’estil renaixentista i barroc.

BARBERÀ DE LA CONCA. És el municipi que dóna nom a la comarca i on s'hi fundà una de les primeres cooperatives agrícoles de Catalunya i de l'Estat l'any 1894. El castell i el celler modernista són els dos principals atractius de la vila. El celler modernista declarat l’any 2002 Bé Cultural d'Interès Nacional, és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. El castell (s. XI – XVIII) fou seu de la Comanda Templera de Barberà, una de les més importants de Catalunya fins que s'extingí. Posteriorment fou ocupat pels hospitalers. Actualment esta en fase de reconstrucció.