Portada > quefer > rutesconca > ruta de la vall del corb

Ruta de la Vall del Corb per la Conca de Barberà

La travessa les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell i el Segrià creant un espai natural de gran interès. Al llarg de la Vall del riu Corb es van anar assentant diferents municipis, tots ells de gran bellesa, dedicats , en gran mesura a la pagesia i al turisme rural. Cal esmentar que les Obagues del riu Corb estan incloses dins un Pla Especial d'Interès Natural, a causa de la importància medioambiental de la zona.

Descarrega't aquí el recorregut (format pdf)


 

 

 


 

 

Iniciem la ruta a SANTA COLOMA DE QUERALT, ciutat medieval  seu de la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana, ferma aliada dels comtes de Barcelona. D’aquella època són els principals monuments: part del castell, la muralla (de la qual en resten quatre portals), església parroquial, call jueu... La comunitat jueva, representava un percentatge important de la població. Els jueus es dedicaven a activitats comercials i no varen ser mai objecte de persecució. Durant els segles XVI i XVII el castell passà a ser residència senyorial i s’introduïren modificacions d’estil renaixentista i barroc.


Sortirem en direcció RAURIC, petit llogaret on neix el riu Corb. Ens desviarem per visitar LA CIRERA. Tornarem en direcció a LLORAC. Al s. XIV va pertànyer a la vegueria de Montblanc i m´s tard al Ducat de Montblanc. Ens tornarem a desviar per anar a l'ALBIÓ on podrem fer un tast dels seus formatges.

Seguirem per la carretera principal i travessarem el PEIN de les Obagues del riu Corb que ens durà a VALLFOGONA DE RIUCORB on el riu Corb recull les aigües del riu Seniol. Vallfogona és conegut principalment pel seu rector i també poeta, Vicenç Garcia i pel seu balneari d'aigües minerals (aigües clorurades i sulfatades), amb les fonts Pudosa i Salada. El seu nucli és un clar testimoni d'èpoques medievals amb infinitat de llocs evocadors, especialment la Plaça Major. La toponímia del lloc conserva noms històrics cn el del Portalet, d'Orient, del Pou o de la Font, o carrers dedicats als seus personatges singulars, con el rector Francesc Vicent Garcia, Mn. Ramon Corbella, el P. Guim o el pintor Pinet.

Tornarem en direcció a Santa Coloma de Queralt per agafar el desviament cap a Segura. Pedania de Savallà del Comtat. És un petit poble format al redós del seu castell. Destaca Can Subies, l'antiga residència dels Masades, edifici senyorial d'àmplies dimensions i bastit el s. XVII. 
Seguirem per una pista que ens durà a SAVALLÀ DEL COMTAT. Població situada en un enclavament estratègic, en un terreny molt accidentat on s'alçava el castell dels Savallà avui força deteriorat. 

 

D'aquí agafarem la carretera en direcció a CONESA. Vila murallada des del segle XIV, conserva encara els dos portals: el Portal Reial o de Sant Antoni, a llevant, a l’ingrés del camí de Santa Coloma de Queralt; i el de Santa Maria, a la banda de ponent, davant el camí de Forès. Els cinc carrers situats dins el clos emmurallat tenen un caràcter eminentment medieval, estrets i tortuosos; en destaca el carrer de Revalla, lloc on era enclavat el petit call jueu. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic auster (s. XIV) és coronada per un bell i enlairat campanar (28 m) iniciat el 1399. Davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.


                  En direcció a Santa Coloma de Queralt trobarem la població de LES PILES. Es forma al redós del seu castell, actualment amb molts afegits i reformes. El terme municipal de les Piles es caracteritza per aplegar un conjunt molt interessant de petites esglesioles d'estil romànic i un dels castells més singulars de la Conca de Barberà, el castell de Biure de Gaià.

Seguint en direcció a Santa Coloma de Queralt, trobarem GUIALMONS. Petit nucli de carrers de fort pendent. Pertany al municipi de les Piles. Destaca l'església de Santa Maria, d'estil romànic que domina la població.