Cellers de la Conca de Barberà

Durant segles la Conca ha estat tradicionalment lligada a la terra sent el seu principal suport econòmic i l'exclusiu mitjà de subsistència.

La denominada Conca estricta ha fonamentat la dependència de la terra en el conreu de la vinya i la producció de vi. Després de patir els efectes de la fil·loxera, a finals del segle XIX, la Conca de Barberà va viure anys de penúria econòmica, despoblament i recessió. Això va provocar moviments associatius basats en el principi de solidaritat. D'aquí van sorgir les primeres cooperatives agrícoles i amb elles els edificis comuns on es produïa el vi (cellers cooperatius).

Els cellers de la Conca  produeixen vins  i caves amb denominació d'origen Conca de Barberà. Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el macabeu i la parellada. El chardonnay és una varietat d’introducció recent. El vi rosat més característic de la denominació d’origen prové del raïm negre trepat, varietat autòctona de la Conca de Barberà. Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’ull de llebre i la garnatxa. Però les varietats foranes com el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir i el syrah s’han adaptat perfectament al clima i sòls de la Conca i estan donant molt bons resultats. També hi ha qui continua apostant per varietats nacionals com el samsó i el monastrell.

Llistat de cellers de la Conca

Per a més informació: