Història del bosc de Poblet a peu. Itinerari 2 del PNIN de Poblet

Lloc d'inici: Monestir de Poblet

Lloc d'arribada: Monestir de Poblet

Recorregut: Monestir de Poblet - Senda de Colom - Font dels  Boixets - mirador de la Pena - Pou de Gel - Senda dels Mata-rucs - Monestir de Poblet

Durada aproximada: 4h (a peu)

Distància: 11,800 Km

Variants: Poblet a Rojals



Descripció: Tot al llarg d’aquest itinerari es descobreixen restes dels diferents llocs insòlits que van marcar la història del bosc, així com restes d’antics usos i aprofitaments del mateix.

D’entre els principals usos del bosc cal destacar l’aprofitament d’àrids que ha deixat marca en les formacions rocoses. Les pedreres eren llocs d’on s’extreia material per a la fabricació de llambordes i més tard per a la producció de matxaca per a la construcció de carreteres i vies fèrries.

Més endavant, dins l’alzinar, es troben restes d’antigues carboneres, clots quadrats de 1,5 x 2 m i 0,5 m de fondària que es recobrien amb petites branques verdes de material sobrer de la tala de l’alzinar. Així, es facilitava una combustió lenta i completa durant 24 a 28 h per tal d’obtenir el “carbonet”.

Els senders eren la principal via de comunicació en altres temps. En alguns trams de l’itinerari es troben indicis d’aquest trànsit en forma de marges de pedra i guals. També destaca l'existència de dues fonts molt concorregudes encara actualment, la font dels Boixets i la font del Deport. Al llarg del recorregut també es troben antigues edificacions, algunes d’elles conservades en bon estat, com és el cas de la casa forestal de la Pena.

 

El Pou de Gel va ésser construït pels monjos del monestir de Poblet. Posteriorment, els enginyers de forests hi van condicionar un habitatge en el seu interior, per tal d’utilitzar-lo fins el moment en què es construí el “xalet de la Pena”.

 

El tram més interessant de l’itinerari és el corresponent a la senda del Colom, via que fra Pere Marginet utilitzava per traslladar-se al monestir de Poblet els caps de setmana des de la seva residència habitual, una cova que va condicionar per tal de fer-hi d’ermità, al segle XV. Les restes d’aquest personatge descansen a la capella de Sant Salvador.

 

Descarrega't la guia, cara A

Descarrega't la guia, cara B

 

Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet